Refranys. del bestiá i altres animals

Des que l'home (i la dona) fou obligat a deixar el paradís, i per tant, es veié en la necessitat d'aconseguir els aliments mitjançant el conreu de la terra, va trobar en els animals, que, amb el temps, molts d'ells esdevingueren domèstics, un puntal molt valuós, tant pel que fa a l'ajut en les tasques agrícoles, com per a l'obtenció directa de nodriments i altres productes de diversa utilitat.
Lògicament, aquesta antiquíssima i estreta relació home-bèstia, hauria de condicionar uns comportaments i unes formes de pensar, que es reflecteixen en els que s'esmenten a continuació.

---

1. "Alguna cosa és" —digué en veure un ós el llebrer.
2. A animal donat, no li posis pèros.
3. A bèstia grossa, morral gros.
4. A bou vell, esquella nova.
5. A burra que criï, no li diguis arri.
6. A burro vell, albarda nova.
7. A ca gros no cal dir-li quisso.
8. A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
9. A casa de l’hortolà, sempre és més gras el marrà.
10. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes.
11. A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
12. A cavall corredor, cabestre curt.
13. A cavall donat, no li miris el dentat.
14. A cavall menjador, cabestre curt.
15. A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada.