El Barça va cedir ahir els dos primers punts de la lliga després d’empatar (2-2) davant la Reial Societat, en un partit que els barcelonistes van voler encarrilar abans del primer quart d’hora.
Cesc va ser clau per entendre l’inici fulgurant del Barça, que va fer una gran primera mitja hora i es va avançar al minut 9 després que el d’Arenys fes una passada en profunditat cap a Alexis, que va cedir perquè Xavi rematés a porteria buida. Dos minuts més tard, va ser Xavi qui va trobar la desmarcada de Fàbregas, que després d’un refús del porter Bravo en una rematada de Pedro, va fer el segon.
Amb 0 a 2 i un partit que s’adormia, van començar a arribar les males notícies per als de Guardiola. Primer, en forma de lesió. Abans del descans, Alexis es va lesionar la part anterior de la cuixa dreta en una topada amb el lateral local Estrada i va haver de ser substituït per Villa.
Complicacions en el marcador
A la represa, les complicacions van arribar en el marcador. Abans del primer quart d’hora, la Reial Societat va igualar el tanteig amb dos gols successius i sorprenents. Agirretxe va retallar distàncies aprofitant, de cap, una centrada de Xabi Prieto des de la dreta, després d’una bona acció individual. I només un parell de minuts després, en una acció molt estranya, David Villa va fer una arriscada cessió endarrere des del camp del rival que Agirretxe va interceptar per xutar al travesser quan era sol davant Valdés. El refús el va convertir Griezmann en el gol de l’empat.
Guardiola va retrobar la profunditat donant entrada a Messi, però la mesura no va repercutir en el marcador. Pedro va tenir una gran ocasió al minut 73, en què va rematar massa alt. Dos minuts després, el mateix Messi va tenir una altra bona opció, però Bravo va ser providencial per als interessos de l’equip basc.
De la seva banda, el Reial Madrid, va aprofitar la punxada blaugrana per derrotar un bon Getafe que va mantenir el tipus (4-2) i conservar el lideratge de la lliga. Benzema va comandar els blancs amb una brillant actuació, i ja al minut 15 va fer el primer gol després de finalitzar una gran jugada d’Özil. El Getafe es va començar a rearmar des de la defensa i es va retrobar a si mateix al centre del camp. Els de Luis García arribaven cada vegada amb més perill i fins que Miku va aprofitar una distracció dels locals per empatar.
La polèmica va arribar al minut 60 de la mà de Cristiano Ronaldo, objecte d’una falta de Cata Díaz prop de l’àrea, que l’àrbitre va transformar en un penal que suposaria el 2 a 1 per als blancs. Els de Mourinho van aprofitar l’embranzida per bolcar-se sobre la porteria de Moyá i anotar el tercer gol, obra de Benzema després d’una passada de Ronaldo des de la banda esquerra.
El Getafe encara va donar emoció al partit, quan Güiza es va colar a l’àrea blanca i va cedir la pilota a Miku, que va fer el doblet a porteria buida. Els blancs, però, rematarien el matx per mitjà d’Higuaín, que va fer una gran jugada individual dins de l’àrea per establir el 4 a 2 definitiu.
lunes, 12 de septiembre de 2011
Uns obrers apallissen el cap per no pagar-los els salaris
Un grup de treballadors de la construcció van donar una pallissa al cap de colla perquè presumptament havia cobrat els diners de la feina, però no havia repartit els salaris. Els fets van passar a l’estiu, i a conseqüència dels cops va haver de ser ingressat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, on s’hi va estar uns dies.
Els obrers formaven part d’una empresa d’estructures i feines de paleta que havia estat subcontractada per una empresa més gran. Els treballadors no havien cobrat els salaris i es van assabentar que el cap de colla sí havia rebut els diners per part de l’empresa contractant.
Fonts properes al cas van indicar que a les petites empreses que se subcontracten a les obres el funcionament és d’aquest estil. L’empresa gran paga al responsable la quantitat acordada. És el cap de colla l’encarregat d’abonar els sous, de pagar proveïdors i de la resta d’abonaments. L’agressió, segons les mateixes fonts, és fruit de la tensió que s’està vivint els últims mesos en el ram del totxo. La falta de feina ha derivat, d’una banda, en el fet que les grans empreses hagin reduït molt el personal, i quan han de fer una obra d’una mínima envergadura han de subcontractar una bona part amb diferents empreses. D’altra banda, la falta de feina significa que els aspirants a ser subcontractats han de fer ofertes molt ajustades perquè hi ha molta més demanda que oferta. A vegades els diners que es cobren estan al límit de les despeses reals i qualsevol desviació pot significar un problema per al subcontractat.
Canvi de paradigma
Fonts d’una empresa constructora van afirmar que la situació per als treballadors del sector ha canviat tant en tan poc temps que a alguns obrers els està costant especialment. En quatre anys s’ha passat de sous que podien superar els sis mil o set mil euros mensuals, gràcies a la ingent quantitat d’hores extra, a salaris que es troben actualment entre els 1.200 i els 1.300 euros. Les mateixes fonts assenyalen que hi ha casos en què un treballador especialitzat del sector està guanyant cinc cops menys que fa uns anys. Aquesta realitat és encara més dura en els casos en què es van agafar compromisos econòmics importants, com hipoteques, préstecs per a cotxes o similars. Els salaris que ara es paguen a la construcció no són suficients en aquests casos ni per pagar les quotes de cada mes. En general s’ha passat de sous d’alta gamma a salaris de mera subsistència, segons les mateixes fonts. Un dels problemes amb el qual s’estan enfrontant els assalariats de les empreses petites és la por que en qualsevol moment es deixi de cobrar.
Al nivell de 1990
El nivell d’assalariats de la construcció es troba actualment en els índexs de fa 21 anys. Concretament el nombre de treballadors està en aquests moments lleugeríssimament per sobre dels quatre mil. Precisament aquesta era la xifra del 1990. Entre les dues dades s’ha produït un tobogan ascendent, que arribava a quantitats del 2005, amb pràcticament els 7.500 treballadors, i a partir de llavors va començar la corba descendent, amb l’esclat de la bombolla, que acabaria amb la pèrdua de la meitat dels llocs de treball.
UN PETIT EMPRESARI FUIG AMB LES PAGUES DELS OBRERS
El responsable d’una petita empresa de construcció va fugir del país després d’haver cobrat els treballs pels quals se l’havia subcontractat. Segons diferents fonts del sector, l’home va aprofitar que havia rebut els diners per marxar i no haver de pagar els sous als empleats. Els treballadors es troben desemparats en no saber qui s’haurà de fer càrrec dels diners que els deuen. Donen per suposat que l’empresari, d’origen forà, no tornarà a Andorra. Fonts del sector van indicar que la situació econòmica ha de portar a les empreses que subcontracten a tenir un major control sobre les subcontractades. La falta d’un fons de garantia sa- larial implica que les situacions d’impagament tenen molt difícil solució, especialment si els responsables marxen del Principat. El major control hauria de passar per la presentació cíclica de la documentació que demostri que s’està al dia dels pagaments als treballadors que estan a l’obra, així com que es compleixen amb les obligacions que se’n deriven, entre les quals els pagaments a la Seguretat Social. Les mateixes fonts han indicat que s’ha detectat algun cas en què la documentació justificativa ha resultat ser una falsificació dels rebuts de pagaments
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14822&Itemid=380
Els obrers formaven part d’una empresa d’estructures i feines de paleta que havia estat subcontractada per una empresa més gran. Els treballadors no havien cobrat els salaris i es van assabentar que el cap de colla sí havia rebut els diners per part de l’empresa contractant.
Fonts properes al cas van indicar que a les petites empreses que se subcontracten a les obres el funcionament és d’aquest estil. L’empresa gran paga al responsable la quantitat acordada. És el cap de colla l’encarregat d’abonar els sous, de pagar proveïdors i de la resta d’abonaments. L’agressió, segons les mateixes fonts, és fruit de la tensió que s’està vivint els últims mesos en el ram del totxo. La falta de feina ha derivat, d’una banda, en el fet que les grans empreses hagin reduït molt el personal, i quan han de fer una obra d’una mínima envergadura han de subcontractar una bona part amb diferents empreses. D’altra banda, la falta de feina significa que els aspirants a ser subcontractats han de fer ofertes molt ajustades perquè hi ha molta més demanda que oferta. A vegades els diners que es cobren estan al límit de les despeses reals i qualsevol desviació pot significar un problema per al subcontractat.
Canvi de paradigma
Fonts d’una empresa constructora van afirmar que la situació per als treballadors del sector ha canviat tant en tan poc temps que a alguns obrers els està costant especialment. En quatre anys s’ha passat de sous que podien superar els sis mil o set mil euros mensuals, gràcies a la ingent quantitat d’hores extra, a salaris que es troben actualment entre els 1.200 i els 1.300 euros. Les mateixes fonts assenyalen que hi ha casos en què un treballador especialitzat del sector està guanyant cinc cops menys que fa uns anys. Aquesta realitat és encara més dura en els casos en què es van agafar compromisos econòmics importants, com hipoteques, préstecs per a cotxes o similars. Els salaris que ara es paguen a la construcció no són suficients en aquests casos ni per pagar les quotes de cada mes. En general s’ha passat de sous d’alta gamma a salaris de mera subsistència, segons les mateixes fonts. Un dels problemes amb el qual s’estan enfrontant els assalariats de les empreses petites és la por que en qualsevol moment es deixi de cobrar.
Al nivell de 1990
El nivell d’assalariats de la construcció es troba actualment en els índexs de fa 21 anys. Concretament el nombre de treballadors està en aquests moments lleugeríssimament per sobre dels quatre mil. Precisament aquesta era la xifra del 1990. Entre les dues dades s’ha produït un tobogan ascendent, que arribava a quantitats del 2005, amb pràcticament els 7.500 treballadors, i a partir de llavors va començar la corba descendent, amb l’esclat de la bombolla, que acabaria amb la pèrdua de la meitat dels llocs de treball.
UN PETIT EMPRESARI FUIG AMB LES PAGUES DELS OBRERS
El responsable d’una petita empresa de construcció va fugir del país després d’haver cobrat els treballs pels quals se l’havia subcontractat. Segons diferents fonts del sector, l’home va aprofitar que havia rebut els diners per marxar i no haver de pagar els sous als empleats. Els treballadors es troben desemparats en no saber qui s’haurà de fer càrrec dels diners que els deuen. Donen per suposat que l’empresari, d’origen forà, no tornarà a Andorra. Fonts del sector van indicar que la situació econòmica ha de portar a les empreses que subcontracten a tenir un major control sobre les subcontractades. La falta d’un fons de garantia sa- larial implica que les situacions d’impagament tenen molt difícil solució, especialment si els responsables marxen del Principat. El major control hauria de passar per la presentació cíclica de la documentació que demostri que s’està al dia dels pagaments als treballadors que estan a l’obra, així com que es compleixen amb les obligacions que se’n deriven, entre les quals els pagaments a la Seguretat Social. Les mateixes fonts han indicat que s’ha detectat algun cas en què la documentació justificativa ha resultat ser una falsificació dels rebuts de pagaments
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14822&Itemid=380
domingo, 15 de mayo de 2011
Catalunya ... He après a estimar-te ...
En els vèrtexs muts de Les teves pedres ...
En els buit blanquinós de les teves muntanyes
que ens omplen les mans de perfums ...
En les aliguers que acaricien
els dominis del cel amb les seves plomes ...
En tot el que és pur:
Aigua, geografia, flors, vol, clima, perfum, tradicions, costums, persones …
Si és que palpo la rosada del mati ...
Si és que el vent m'omple de vida ...
Si és que em frega la terra ... Si el sol vell
aboca la seva lluentor calenta entre els meus llavis ...
Jo Et pressentiré a Tu ... Sentint Els teus petons ...
Les teves carícies lleus ... Els teus deliris desconeguts ...
Galopant per la meva sang com l'aigua que amagues ...
Oh Catalunya , Catalunya ... Apassionada
com el rumor del bosc, com l'aire
que ens estreny els sentits ...
Com l'herba verda i dòcil
òrfena del teu pas ... Jo T'estimo ...
Joiós i feliç ... Perquè he tingut ...
- Amb Tu Catalunya - ... Les teves carícies blaves pel meu cos, els petons de las muntanyes, la abraçada de la sardana, el calor de la gent ... He après a estimar-te ... CATALUNYA
En els buit blanquinós de les teves muntanyes
que ens omplen les mans de perfums ...
En les aliguers que acaricien
els dominis del cel amb les seves plomes ...
En tot el que és pur:
Aigua, geografia, flors, vol, clima, perfum, tradicions, costums, persones …
Si és que palpo la rosada del mati ...
Si és que el vent m'omple de vida ...
Si és que em frega la terra ... Si el sol vell
aboca la seva lluentor calenta entre els meus llavis ...
Jo Et pressentiré a Tu ... Sentint Els teus petons ...
Les teves carícies lleus ... Els teus deliris desconeguts ...
Galopant per la meva sang com l'aigua que amagues ...
Oh Catalunya , Catalunya ... Apassionada
com el rumor del bosc, com l'aire
que ens estreny els sentits ...
Com l'herba verda i dòcil
òrfena del teu pas ... Jo T'estimo ...
Joiós i feliç ... Perquè he tingut ...
- Amb Tu Catalunya - ... Les teves carícies blaves pel meu cos, els petons de las muntanyes, la abraçada de la sardana, el calor de la gent ... He après a estimar-te ... CATALUNYA
sábado, 12 de febrero de 2011
Rupit més que un poble
Rupit es un municipio de la provincia de Barcelona situado al noreste de la comarca de Osona y al este de la Sierra de Cabrera. Tiene una población de 364 habitantes. Está integrado por dos núcleos urbanos: Rupit y Pruit, que fueron independientes hasta el año 1980. Está situado a 98 kilómetros de la ciudad de Barcelona (dirección Norte) y es el último pueblo de la provincia en la carretera que une los municipios de Vic, capital de la comarca de Osona y Olot, capital de la comarca de la Garrocha (Girona). Se pueden realizar multitud de actividades: - Deportes de aventura. - Senderismo. - Paseos con bicicleta  |
lunes, 31 de enero de 2011
El barri del Raval
Abans del segle XIV el barri del Raval era només un camp obert amb terres cultivades que abastaven la ciutat de Barcelona. A la Barcelona romana hi havia camins veïnals que van dibuixar el contorn que el barri va tenir més endavant.
El monestir de Sant Pau del Camp va ser el primer nucli important del Raval, anterior al segle X, al voltant del qual hi va haver un petita vila medieval vinculada al monestir. El creixement de Barcelona va configurar el Raval a l'espai que pren forma de diamant entre el segon cinturó de muralles (Jaume I l'any 1268, la Rambla) i el tercer i darrer cinturó (Pere el Cerimoniós, 1348, les rondes i l'avinguda del Paral·lel).
El Raval estava situat als marges dels caminis principals: el Portal dels Tallers, per on els pagesos entraven les mercaderies per fornir Barcelona; el Portal de Sant Antoni, l'accés més important de la ciutat, i la Porta de Santa Madrona, al costat de les Drassanes, l'única que resta en peu.
La ciutat de Barcelona es trobava ofegada per les muralles de Jaume I i Pere el Cerimoniós va decidir fer el tercer cinturó emmurallat. Calia assegurar les expectatives de creixement urbà. Existia la tendència general de moltes ciutats de l'època, d'encerclar dins les muralles l'extensió de terreny suficient per preveure la subsistència dels habitants en temps de guerres i setges. Un altre motiu era localitzar fora del nucli urbà els establiments, serveis i activitats més molestes o poc recomanables. Però totes les expectatives de creixement de la ciutat van anar en orris. Al final del segle XIV i principi del XV, a causa de les dificultats econòmiques (el comerç marítim es desplaçava cap a l'Atlàntic), polítiques (Barcelona es va arruïnar amb la guerra contra Joan II) i socials (davallada demogràfica per pestes i epidèmies) van paralitzar el creixement del Raval, que va quedar com a zona d'activitat bàsicament agrícola.
Entre el segle XV i la desamortització de Mendizábal l'any 1837, el Raval es va convertir en "terra de convents". La gran quantitat de sòl edificable va donar peu a la instal·lació d'ordres religiosos en el marc de la Contrareforma impulsada pel Concili de Trento (1543-1563).
Al principi del segle XVIII, les indústries van començar a instal·lar-se enmig d'horts, convents i cases gremials. La prohibició d'importar teixits estampats de l'any 1718 va afavorir l'aparició de la indústria manufacturera. Entre 1770 i 1840 es va dur a terme la industrialització definitiva del barri del Raval. A partir de la segona meitat del 1700 van començar a aparèixer nous carrers amb fàbriques i habitatges per als treballadors. Van desaparèixer les cases gremials o es van subdividir en molts habitatges de lloguer per acollir els nombrosos camperols que fugien de la fam del camp (crisi agrícola de 1765-1766). Els treballadors de les fàbriques es van quedar a viure al Raval., a prop de la feina. Aquest barri es va convertir en el més dens d'Europa i es va aprofitar fins a l'últim metre quadrat edificable. Entre els anys 1783 i 1785, s'hi va instal·lar la indústria Erasme Gònima i es va aixecar la fàbrica de teixits, filats i estampats més gran del seu temps.
Les jornades dels obrers eren de dotze hores (des de les cinc del matí fins a les vuit del vespre). L'any 1829, segons el Padró de Fabricants, al Raval hi havia 74 fabricants tèxtils, 2.443 telers i 657 màquines de filar. Destacava la fàbrica Bonaplata, instal·lada al carrer dels Tallers. Tenia entre 600 i 700 treballadors i era la primera impulsada amb vapor. La culminació de tot aquest procés va ser la instal·lació coneguda com casa-fàbrica, on coincidien les instal·lacions fabrils, la representació institucional i la residència del fabricant. Aquest és el cas de l'Espanya Industrial l'any 1839 al carrer de la Riereta. El Raval era l'únic lloc dins les muralles on es podien edificar construccions grans, ja que era poc atractiu fer-ho a l'exterior a causa de la inestabilitat política (Carlisme i bandolerisme). A més, era a prop de la sortida natural de Barcelona com a ciutat portuària.
El manteniment d'uns sous baixos, unes llargues jornades laborals, el tancament de les fàbriques com a demostració de força dels fabricants, la supressió de la sopa de caritat i la persecució de les associacions obreres van fer que el 2 de juliol de 1855 esclatés una vaga sota la consigna general del dret d'associació i la jornada laboral de deu hores. Les revoltes obreres contra les mecanitzacions modernes i diverses epidèmies de còlera van fer prendre la decisió d'enderrocar les muralles l'any 1859 i permetre l'expansió urbana i industrial fora d'un nucli urbà insalubre i fàcilment controlable per un moviment obrer que es començava a organitzar. L'èxode empresarial cap al pla de Barcelona va comença al principi dels anys seixanta. Una llarga llista de fabricants sortien del barri seguint les teories higienistes d'Ildefons Cerdà. En el nou model de ciutat, el Raval va ocupar una situació perifèrica com a barri residencial obrer. A començaments del segle XX va continuar tenint una composició social eminentment obrera. Els moviments dels barri van assolir una importància que va ultrapassar les seves fronteres. L'any 1870 es va celebrar el I Congrés Obrer Espanyol; l'any 1871 el principal sindicat català de l'època, el tèxtil, es va adherir a la Primera Internacional, i l'any 1888, del carrer dels Tallers va sortir la convocatòria per reunir tots els delegats de l'Estat Espanyol per fundar la UGT al mateix barri.
El Raval es va anar convertint cada vegada més en un barri d'habitatges per a les classes amb menys poder adquisitiu, entre les quals els immigrants (exposicions universals de 1888 i 1929) n'eren una part destacada. Aquesta extracció proletària va jugar un paper important durant la Setmana Tràgica (26-31 de juliol de 1909), durant la qual el Raval va ser un dels principals escenaris de la crema de convents i de l'enfrontament amb l'exèrcit.
L'amuntegament humà, una xarxa viària estreta i tortuosa, la proximitat del port i la dedicació de molts immobles a bars, sales d'espectacles i cases de tolerància, van acabar configurant una zona al sud del Raval que cap a l'any 1925 el periodista Àngel Marsà va batejar amb el nom de Barri Xinès. Les destruccions de la guerra i la misèria de la postguerra van perjudicar molt la vida nocturna del barri, en un procés que va acabar amb el decret de tancament de les cases de prostitució l'any 1956.
Les primeres veus que van reclamar la millora del barri van sorgir als anys 30, durant la Segona República 1931-1936, amb les propostes dels arquitectes del GATCPAC. El pla Macià donava solucions racionalistes i integrades als problemes del barri. Però van ser les bombes de la Guerra Civil les que van fer els primers sanejaments urbanístics al sud del Raval (avinguda de García Morato, avui avinguda de les Drassanes). Durant els anys vuitanta del segle XX, l'Administració va impulsar una decidida política de reformes i rehabilitació d'habitatges, d'obertura d'espais i creació d'equipaments per a la comunitat, que va anar deixant en segon terme el nom de Barri Xino per recuperar la denominació històrica del Raval.
les Golondrinas
Hi ha pocs barcelonins que no tinguin records infantils relacionats amb "Las Golondrinas". Coincidint amb l’Exposició Universal de l’any 1888 les Golondrinas van començar a navegar de punta a punta del Port de Barcelona.
Durant molts anys "Les Golondrines" eren un dels pocs elements que relacionaven als barcelonins amb el mar i van ser les protagonistes del “bateig de mar” de moltes generacions d’urbanites barcelonins.
Quan Barcelona es va obrir definitivament al mar, "Las Golondrinas" van continuar fent el seu paper oferint els seus passejos marítims i, encara avui, ofereixen la possibilitat, encara que només sigui per una durada de temps limitada, d’allunyar-se de la ciutat per mar gaudint d’unes vistes inèdites de Barcelona.
La flota de "Las Golondrinas" ha anat variant amb els anys, però els més nostàlgics descobriran que les típiques golondrines en les que van navegar per primera vegada encara continuen en funcionament. La Lolita, la Encarnación i la Mª del Carmen segueixen carregant barcelonins i visitants en les seves dos cobertes: la inferior (o Principal) i “la Imperial” on, de petits, tots volíem anar.
A les tradicionals s’han afegit el monocasc Antina G, per 150 persones, el catamarà Trimar, amb capacitat per 196 persones i el catamarà Omnibus amb capacitat per 150 persones. Els dos catamarans estan adaptats per a discapacitats.
La oferta de itineraris de "Las Golondrinas" és variada:
El recorregut més curt – té una durada aproximada de 35 minuts – es un itinerari per l’interior del Port. En una de les típiques embarcacions de fusta podreu veure el World Trade Center, el Pont Porta d’Europa, els molls de Llevant i de Ponent, la nova bocana del Port de Barcelona i el port de pescadors amb la torre del rellotge. El preu és de 6’50 € i de 2’60 per a nens de 4 a 10 anys.
Si el que voleu es gaudir d’un recorregut més llarg i fer fotos de tot el litoral barceloní podeu agafar el catamarà que fa un recorregut de 1 hora i 30 minuts de durada. El catamarà arriba fins el Port de Sant Adrià i torna. El preu és de 13’50 € (11 per a jubilats i estudiants i 5 per a nens de 4 a 10 anys).
Els dies que les condicions meteorològiques no permeten fer sortides fora de la bocana del port ofereixen un recorregut llarg pel port – d’una hora de durada – per 11’50 € (3 € pels nens).
Estan oberts des del 3 de gener fins el 15 de desembre. Els mesos de tardor i hivern, l’horari és de 11 a 16 h, a la primavera 10 a 19 h i a l’estiu de 10 a 21 h. A la seva plana web podeu consultar els horaris del dia.
El programa Port a la Vista està especialment dissenyat per a escoles i ofereix travessies pel port i pel litoral per a grups escolars de més de 20 persones.
Les golondrines són part de la història de la ciutat i s’han incorporat a les celebracions dels barcelonins en moltes ocasions. Des de fa anys serveixen per que els Reis de l’Orient arribin a Barcelona per començar la tradicional cavalcada, participen a les festes de la Mercè, a les festes del mar i han servit de vehicle per celebracions especials com la de la Copa d’Europa del 2006 conquerida pel Futbol Club Barcelona.
LAS GOLONDRINAS
Les taquilles i la sortida de les Golondrinas estan al Portal de la Pau, davant del Monument de Colom
Telèfon: 93 442 31 06
Web de Las Golondrinas
 |
Foto: Las Golondrinas |
Durant molts anys "Les Golondrines" eren un dels pocs elements que relacionaven als barcelonins amb el mar i van ser les protagonistes del “bateig de mar” de moltes generacions d’urbanites barcelonins.
Quan Barcelona es va obrir definitivament al mar, "Las Golondrinas" van continuar fent el seu paper oferint els seus passejos marítims i, encara avui, ofereixen la possibilitat, encara que només sigui per una durada de temps limitada, d’allunyar-se de la ciutat per mar gaudint d’unes vistes inèdites de Barcelona.
La flota de "Las Golondrinas" ha anat variant amb els anys, però els més nostàlgics descobriran que les típiques golondrines en les que van navegar per primera vegada encara continuen en funcionament. La Lolita, la Encarnación i la Mª del Carmen segueixen carregant barcelonins i visitants en les seves dos cobertes: la inferior (o Principal) i “la Imperial” on, de petits, tots volíem anar.
 |
Foto: Las Golondrinas |
A les tradicionals s’han afegit el monocasc Antina G, per 150 persones, el catamarà Trimar, amb capacitat per 196 persones i el catamarà Omnibus amb capacitat per 150 persones. Els dos catamarans estan adaptats per a discapacitats.
La oferta de itineraris de "Las Golondrinas" és variada:
El recorregut més curt – té una durada aproximada de 35 minuts – es un itinerari per l’interior del Port. En una de les típiques embarcacions de fusta podreu veure el World Trade Center, el Pont Porta d’Europa, els molls de Llevant i de Ponent, la nova bocana del Port de Barcelona i el port de pescadors amb la torre del rellotge. El preu és de 6’50 € i de 2’60 per a nens de 4 a 10 anys.
Si el que voleu es gaudir d’un recorregut més llarg i fer fotos de tot el litoral barceloní podeu agafar el catamarà que fa un recorregut de 1 hora i 30 minuts de durada. El catamarà arriba fins el Port de Sant Adrià i torna. El preu és de 13’50 € (11 per a jubilats i estudiants i 5 per a nens de 4 a 10 anys).
 |
Foto: Las Golondrinas |
Estan oberts des del 3 de gener fins el 15 de desembre. Els mesos de tardor i hivern, l’horari és de 11 a 16 h, a la primavera 10 a 19 h i a l’estiu de 10 a 21 h. A la seva plana web podeu consultar els horaris del dia.
El programa Port a la Vista està especialment dissenyat per a escoles i ofereix travessies pel port i pel litoral per a grups escolars de més de 20 persones.
Les golondrines són part de la història de la ciutat i s’han incorporat a les celebracions dels barcelonins en moltes ocasions. Des de fa anys serveixen per que els Reis de l’Orient arribin a Barcelona per començar la tradicional cavalcada, participen a les festes de la Mercè, a les festes del mar i han servit de vehicle per celebracions especials com la de la Copa d’Europa del 2006 conquerida pel Futbol Club Barcelona.
 |
Celebració copa d'Europa 2006. Foto: Las Golondrinas |
Les taquilles i la sortida de les Golondrinas estan al Portal de la Pau, davant del Monument de Colom
Telèfon: 93 442 31 06
Web de Las Golondrinas
Estudiar a la UB
L'opció de més de noranta mil estudiants
Més de noranta mil estudiants cursen els ensenyaments que ofereix la Universitat de Barcelona en modalitat presencial i no presencial.
La UB és sens dubte una universitat atractiva per als estudiants no només per l’alta qualitat de l’oferta docent, sinó també per ser una universitat moderna que aposta per l’ús de les tecnologies de la informació i que actua com centre d’activitat cultural dinamitzador del seu entorn.
T’animem a formar part de la nostra comunitat universitària.
Consulta com s’accedeix als nostres ensenyaments i les activitats que es proposen per a l’orientació i acollida dels futurs i nous estudiants, les condicions i facilitats per fer una estada temporal a la nostra universitat o per a estudiar com a estudiant estranger i els serveis dels que gaudeixen els nostres estudiants en el dia a dia de la vida universitària.
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona ofereix una àmplia oferta formativa adaptada a les necessitats i demandes dels estudiants i de la societat en general, i això la col·loca a l’avantguarda d'àmbits tan diferents com el tecnològic i l’artístic.
L’oferta d’ensenyaments de la UB es concreta en titulacions oficials de grau, màster universitari i doctorat. Però també, conscient de la importància de l’aprenentatge continuat al llarg de la vida, proposa l’oferta de cursos de formació continuada més àmplia i multidisciplinària de Catalunya.
Però a més, tots els aspectes que formen part de la vida universitària, tot i que no siguin purament acadèmics, són una prioritat per la UB. Per aquesta raó, vetlla per facilitar a tots els membres de la comunitat universitària l’accés a la informació i als serveis de suport i promou l’organització i la participació en activitats culturals o esportives i en accions solidàries.
Castellers de Vilafranca
La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d’Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l’Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment.
Primera actuació Castellers de Vilafranca
El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre.
Primer pilar de sis
El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser elJosep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).
Tres de vuit al primer concurs guanyat Castellers de Vilafranca
El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d’una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit.
Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.
 |  |
| Primer 4d9f carregat | Primer 3d9f carregat |
A partir de 1995 la colla entra en una espiral d’èxits. S’aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l’agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l’agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Francesc Moreno "Melilla", va ser cap de Colla del 1995 a 2003 i durant aquest període la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998 i 2002.
Tres i quatre de nou amb folre simultànis. Castellers de Vilafranca
El Lluís Esclassans va passar a ser el cap de Colla el 2004 i durant el seu mandat de quatre anys la Colla va aconseguir guanyar dos Concursos de Castells de Tarragona més, en els anys 2004 i 2006 i va realitzar la millor diada de la història dels castells el Sant Fèlix de 2005: 4d9 fa, Td9 f (c), 3d10 fm (c), Pd8 fm (c) i la millor diada de la història amb tots els castells descarregats per Tots Sants de 2006: 4d9 fa, 5d9 f, Td9 fm, Pd8 fm.
El 2007 els Castellers de Vilafranca van ser embaixadors de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt.
El 2007 els Castellers de Vilafranca van ser embaixadors de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Torre de nou amb folre Castellers de Vilafranca
El David Miret és des del 2008 el cap de Colla dels Castellers de Vilafranca. Els seus primers castells com a cap de Colla els va dirigir a Xile, en motiu de la gira que va realitzar la colla el gener de 2008 i que va servir d'impuls a les colles castelleres xilenes que es van crear amb l'assessorament i suport dels vilafranquins. En aquest 2008, els Castellers de Vilafranca van aconseguir un fet senses precedents fins a la data: guanyar el 4rt Concurs de Castells de Tarragona consecutiu. L'actuació que van realitzar els verds per guanyar el Concurs del 2008 és la millor de la història realitzada en un Concurs i la segona comptant totes les actuacions.
El 2009 els Castellers de Vilafranca van actuar a Flandes i per primera vegada van visitar Anglaterra. Aquest 2009 també ha portat els èxits castellers de descarregar el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història (a Vilafranca el 31 d'agost) i completar el primer 5 de 8 amb l'agulla de la història (a Reus el 3 d'octubre).
Els Castellers de Vilafranca van acabar la temporada 2009 descarregant el seu castell de gamma extra número 105, una xifra extraordinària, molt lluny dels registres de les altres colles grans.
El 2009 els Castellers de Vilafranca van actuar a Flandes i per primera vegada van visitar Anglaterra. Aquest 2009 també ha portat els èxits castellers de descarregar el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història (a Vilafranca el 31 d'agost) i completar el primer 5 de 8 amb l'agulla de la història (a Reus el 3 d'octubre).
Els Castellers de Vilafranca van acabar la temporada 2009 descarregant el seu castell de gamma extra número 105, una xifra extraordinària, molt lluny dels registres de les altres colles grans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)