La temporada 2008-09 Josep Guardiola, antic jugador i capità del Barça, és nomenat entrenador del primer equip, malgrat una curta experiència com a entrenador en l'equip filial. Tanmateix, Guardiola canvia totalment la moral i l'esperit de superació del col·lectiu i el Barça aconsegueix una bellesa en el joc i un assoliment de títols com mai al llarg de la seva història.
Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009. El Barça guanya la primera Copa del Rei de la dècada, en superar l'Athletic Club de Bilbao per 4 gols a 1 i pocs dies desprès venç la Lliga, assolint un rècord històric de punts i incloent una pallissa al Real Madrid al Santiago Bernabéu, amb el resultat final de 2 gols a 6.
Per arrodonir la temporada i fer el seu primer triplet, el Barça aconsegueix la seva tercera Lliga de Campions, derrotant contundentment l'Olímpic de Lió i el Bayern de Munich i per gol-average amb un gol en temps afegit al Chelsea FC en eliminatòries prèvies, i fa allò que alguns creien "impossible": destronar el Manchester United del tron futbolístic europeu. El dia 27 de maig de 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma, el millor Barça de tots els temps conquereix Roma i guanya la tercera Lliga de Campions per 2-0, amb gols d'Eto'o i Messi, davant el Manchester United. Aconsegueix així fer història amb un triplet, el primer que aconsegueix un equip de la Lliga espanyola i el cinquè equip d'Europa en fer-ho (Cèltic de Glasgow, 1967; Ajax d'Amsterdam, 1972; PSV Eindhoven, 1988; Manchester United, 1999).
La temporada 2009-10 s'inicia amb la marxa de Samuel Etoo a l'Inter de Milà i l'arribada de Zlatan Ibrahimovic, comprat per 66,0 milions d'euros, a l'Inter, i amb les victòries del Barça a l'agost, tant a la Supercopa d'Espanya com a la Supercopa d'Europa. Al desembre el "Barça de les 6 Copes" guanya a Abu Dhabi el Campionat del Món de Clubs, l'únic títol que mancava al museu del club i amb el qual es tanca un any històric en que es vencen tots els títols possibles, una fita mai no assolida per cap altre club al món i que resulta insuperable.
http://antonibarcelonista.galeon.com/
lunes, 20 de diciembre de 2010
El cant dels ocells - Pau Casals
La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes
Pau Casals - Master class - Bach Suite
Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.
Boig per tu
Sau fou un dels grups pioners del rock català, i un dels més reeixits del moviment. Els seus components eren Carles Sabater, cantant, Pep Sala, que tocava la guitarra i, en ocasions, els teclats i Carles Oliver, i Joan Capdevila. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999, en morir Carles Sabater a causa d'una aturada càrdio-respiratòria, en acabar un concert de rock a Vilafranca del Penedès.
Pep Sala era el compositor de les cançons, i les lletres les feia juntament amb Carles Sabater i, en els primers discos, també amb Joan Capdevila, mànager del grup.
L'àlbum “Quina nit!”, enregistrat entre Londres i Barcelona, va suposar la seva consolidació definitiva. [3] Entre les cançons més conegudes hi ha “Boig per tu” o “El tren de mitjanit”.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sau
Pep Sala era el compositor de les cançons, i les lletres les feia juntament amb Carles Sabater i, en els primers discos, també amb Joan Capdevila, mànager del grup.
L'àlbum “Quina nit!”, enregistrat entre Londres i Barcelona, va suposar la seva consolidació definitiva. [3] Entre les cançons més conegudes hi ha “Boig per tu” o “El tren de mitjanit”.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sau
Lax'n'Busto - LLença't
Lax'n'Busto és un grup musical de pop-rock en català que es formà l'any 1986 a El Vendrell.
El 20 d'octubre de 2006, darrer concert de la gira on en Pemi Fortuny anuncia, via el fòrum de LNB, que abandona el grup.[1] Entre les seves raons, destaca dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell mateix. Se'n va a viure a Sierra Leona i participa en diverses iniciatives solidàries.
El 20 d'octubre de 2006 anuncien la incorporació d'en Salva Racero com a cantant [2] i que se'n van a Califòrnia a enregistrar el nou disc de la mà de Sylvia Massy.
El 19 de març de 2007 surt a la venda Relax enregistrat del 15 de gener al 15 de febrer a Weed, als Radiostar Studios de la Sylvia Massy.
El 27 d'Octubre de 2008 surt a la venda Objectiu: la lluna; enregistrat als estudis La Casamurada entre els mesos d'agost i setembre d'aquest mateix any. La productora ha estat Sylvia Massy i el tècnic Mike Phillips.
El 7 de Desembre de 2009 surt a la venda LAX'N'BUSTO a l'Apolo; un CD/DVD enregistrat l'1 d'Octubre a la Sala Apolo de Barcelona.
El 20 d'octubre de 2006, darrer concert de la gira on en Pemi Fortuny anuncia, via el fòrum de LNB, que abandona el grup.[1] Entre les seves raons, destaca dedicar temps a aquelles persones que no han tingut la sort a la vida que ha tingut ell mateix. Se'n va a viure a Sierra Leona i participa en diverses iniciatives solidàries.
El 20 d'octubre de 2006 anuncien la incorporació d'en Salva Racero com a cantant [2] i que se'n van a Califòrnia a enregistrar el nou disc de la mà de Sylvia Massy.
El 19 de març de 2007 surt a la venda Relax enregistrat del 15 de gener al 15 de febrer a Weed, als Radiostar Studios de la Sylvia Massy.
El 27 d'Octubre de 2008 surt a la venda Objectiu: la lluna; enregistrat als estudis La Casamurada entre els mesos d'agost i setembre d'aquest mateix any. La productora ha estat Sylvia Massy i el tècnic Mike Phillips.
El 7 de Desembre de 2009 surt a la venda LAX'N'BUSTO a l'Apolo; un CD/DVD enregistrat l'1 d'Octubre a la Sala Apolo de Barcelona.
Sopa de Cabra
Aquest grup gironí que es van autobatejar amb el nom d'una cançó dels Rolling Stones van treure el seu primer treball a finals dels vuitanta. Des d'un primer moment el grup va trobar un gran coixí de seguidors al Principat; era l'època daurada dels kumbaias als Països Catalans i ells eren la seva banda sonora.
El seu primer treball, Sopa de Cabra, va trencar totes les expectatives i el seu èxit va ser aclaparador. La gent volia un grup decent que fes rock en català i allà eren ells amb el seu Empordà, tema que es convertiria en himne de tota una generació. Altres cançons que d'aquest primer treball que es convertirien en clàssics de les discoteques foren El boig de la ciutat, No hi ha camí i la polèmica cançó entre tants pares i mares de família, ara en castellà, El sexo (que me hace feliz).
El seu primer treball, Sopa de Cabra, va trencar totes les expectatives i el seu èxit va ser aclaparador. La gent volia un grup decent que fes rock en català i allà eren ells amb el seu Empordà, tema que es convertiria en himne de tota una generació. Altres cançons que d'aquest primer treball que es convertirien en clàssics de les discoteques foren El boig de la ciutat, No hi ha camí i la polèmica cançó entre tants pares i mares de família, ara en castellà, El sexo (que me hace feliz).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)