domingo, 15 de mayo de 2011

Catalunya ... He après a estimar-te ...

En els vèrtexs muts de Les teves pedres ...
En els buit blanquinós de les teves muntanyes
que ens omplen les mans de perfums ...
En les aliguers que acaricien
els dominis del cel amb les seves plomes ...
En tot el que és pur:
Aigua, geografia, flors, vol, clima, perfum, tradicions, costums, persones …
Si és que palpo la rosada del mati ... 
Si és que el vent m'omple de vida ...
Si és que em frega la terra ... Si el sol vell
aboca la seva lluentor calenta entre els meus llavis ...
Jo Et pressentiré a Tu ... Sentint Els teus petons ...
Les teves carícies lleus ... Els teus deliris desconeguts ...
Galopant per la meva sang com l'aigua que amagues ...
Oh Catalunya , Catalunya ... Apassionada
com el rumor del bosc, com l'aire
que ens estreny els sentits ...
Com l'herba verda i dòcil
òrfena del teu pas ... Jo T'estimo ...
Joiós i feliç ... Perquè he tingut ...
- Amb Tu Catalunya - ... Les teves carícies blaves pel meu cos, els petons de las muntanyes, la abraçada de la sardana, el calor de la gent ... 
He après a estimar-te ...  CATALUNYA 



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada