El Barça va cedir ahir els dos primers punts de la lliga després d’empatar (2-2) davant la Reial Societat, en un partit que els barcelonistes van voler encarrilar abans del primer quart d’hora.
Cesc va ser clau per entendre l’inici fulgurant del Barça, que va fer una gran primera mitja hora i es va avançar al minut 9 després que el d’Arenys fes una passada en profunditat cap a Alexis, que va cedir perquè Xavi rematés a porteria buida. Dos minuts més tard, va ser Xavi qui va trobar la desmarcada de Fàbregas, que després d’un refús del porter Bravo en una rematada de Pedro, va fer el segon.
Amb 0 a 2 i un partit que s’adormia, van començar a arribar les males notícies per als de Guardiola. Primer, en forma de lesió. Abans del descans, Alexis es va lesionar la part anterior de la cuixa dreta en una topada amb el lateral local Estrada i va haver de ser substituït per Villa.
Complicacions en el marcador
A la represa, les complicacions van arribar en el marcador. Abans del primer quart d’hora, la Reial Societat va igualar el tanteig amb dos gols successius i sorprenents. Agirretxe va retallar distàncies aprofitant, de cap, una centrada de Xabi Prieto des de la dreta, després d’una bona acció individual. I només un parell de minuts després, en una acció molt estranya, David Villa va fer una arriscada cessió endarrere des del camp del rival que Agirretxe va interceptar per xutar al travesser quan era sol davant Valdés. El refús el va convertir Griezmann en el gol de l’empat.
Guardiola va retrobar la profunditat donant entrada a Messi, però la mesura no va repercutir en el marcador. Pedro va tenir una gran ocasió al minut 73, en què va rematar massa alt. Dos minuts després, el mateix Messi va tenir una altra bona opció, però Bravo va ser providencial per als interessos de l’equip basc.
De la seva banda, el Reial Madrid, va aprofitar la punxada blaugrana per derrotar un bon Getafe que va mantenir el tipus (4-2) i conservar el lideratge de la lliga. Benzema va comandar els blancs amb una brillant actuació, i ja al minut 15 va fer el primer gol després de finalitzar una gran jugada d’Özil. El Getafe es va començar a rearmar des de la defensa i es va retrobar a si mateix al centre del camp. Els de Luis García arribaven cada vegada amb més perill i fins que Miku va aprofitar una distracció dels locals per empatar.
La polèmica va arribar al minut 60 de la mà de Cristiano Ronaldo, objecte d’una falta de Cata Díaz prop de l’àrea, que l’àrbitre va transformar en un penal que suposaria el 2 a 1 per als blancs. Els de Mourinho van aprofitar l’embranzida per bolcar-se sobre la porteria de Moyá i anotar el tercer gol, obra de Benzema després d’una passada de Ronaldo des de la banda esquerra.
El Getafe encara va donar emoció al partit, quan Güiza es va colar a l’àrea blanca i va cedir la pilota a Miku, que va fer el doblet a porteria buida. Els blancs, però, rematarien el matx per mitjà d’Higuaín, que va fer una gran jugada individual dins de l’àrea per establir el 4 a 2 definitiu.
lunes, 12 de septiembre de 2011
Uns obrers apallissen el cap per no pagar-los els salaris
Un grup de treballadors de la construcció van donar una pallissa al cap de colla perquè presumptament havia cobrat els diners de la feina, però no havia repartit els salaris. Els fets van passar a l’estiu, i a conseqüència dels cops va haver de ser ingressat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, on s’hi va estar uns dies.
Els obrers formaven part d’una empresa d’estructures i feines de paleta que havia estat subcontractada per una empresa més gran. Els treballadors no havien cobrat els salaris i es van assabentar que el cap de colla sí havia rebut els diners per part de l’empresa contractant.
Fonts properes al cas van indicar que a les petites empreses que se subcontracten a les obres el funcionament és d’aquest estil. L’empresa gran paga al responsable la quantitat acordada. És el cap de colla l’encarregat d’abonar els sous, de pagar proveïdors i de la resta d’abonaments. L’agressió, segons les mateixes fonts, és fruit de la tensió que s’està vivint els últims mesos en el ram del totxo. La falta de feina ha derivat, d’una banda, en el fet que les grans empreses hagin reduït molt el personal, i quan han de fer una obra d’una mínima envergadura han de subcontractar una bona part amb diferents empreses. D’altra banda, la falta de feina significa que els aspirants a ser subcontractats han de fer ofertes molt ajustades perquè hi ha molta més demanda que oferta. A vegades els diners que es cobren estan al límit de les despeses reals i qualsevol desviació pot significar un problema per al subcontractat.
Canvi de paradigma
Fonts d’una empresa constructora van afirmar que la situació per als treballadors del sector ha canviat tant en tan poc temps que a alguns obrers els està costant especialment. En quatre anys s’ha passat de sous que podien superar els sis mil o set mil euros mensuals, gràcies a la ingent quantitat d’hores extra, a salaris que es troben actualment entre els 1.200 i els 1.300 euros. Les mateixes fonts assenyalen que hi ha casos en què un treballador especialitzat del sector està guanyant cinc cops menys que fa uns anys. Aquesta realitat és encara més dura en els casos en què es van agafar compromisos econòmics importants, com hipoteques, préstecs per a cotxes o similars. Els salaris que ara es paguen a la construcció no són suficients en aquests casos ni per pagar les quotes de cada mes. En general s’ha passat de sous d’alta gamma a salaris de mera subsistència, segons les mateixes fonts. Un dels problemes amb el qual s’estan enfrontant els assalariats de les empreses petites és la por que en qualsevol moment es deixi de cobrar.
Al nivell de 1990
El nivell d’assalariats de la construcció es troba actualment en els índexs de fa 21 anys. Concretament el nombre de treballadors està en aquests moments lleugeríssimament per sobre dels quatre mil. Precisament aquesta era la xifra del 1990. Entre les dues dades s’ha produït un tobogan ascendent, que arribava a quantitats del 2005, amb pràcticament els 7.500 treballadors, i a partir de llavors va començar la corba descendent, amb l’esclat de la bombolla, que acabaria amb la pèrdua de la meitat dels llocs de treball.
UN PETIT EMPRESARI FUIG AMB LES PAGUES DELS OBRERS
El responsable d’una petita empresa de construcció va fugir del país després d’haver cobrat els treballs pels quals se l’havia subcontractat. Segons diferents fonts del sector, l’home va aprofitar que havia rebut els diners per marxar i no haver de pagar els sous als empleats. Els treballadors es troben desemparats en no saber qui s’haurà de fer càrrec dels diners que els deuen. Donen per suposat que l’empresari, d’origen forà, no tornarà a Andorra. Fonts del sector van indicar que la situació econòmica ha de portar a les empreses que subcontracten a tenir un major control sobre les subcontractades. La falta d’un fons de garantia sa- larial implica que les situacions d’impagament tenen molt difícil solució, especialment si els responsables marxen del Principat. El major control hauria de passar per la presentació cíclica de la documentació que demostri que s’està al dia dels pagaments als treballadors que estan a l’obra, així com que es compleixen amb les obligacions que se’n deriven, entre les quals els pagaments a la Seguretat Social. Les mateixes fonts han indicat que s’ha detectat algun cas en què la documentació justificativa ha resultat ser una falsificació dels rebuts de pagaments
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14822&Itemid=380
Els obrers formaven part d’una empresa d’estructures i feines de paleta que havia estat subcontractada per una empresa més gran. Els treballadors no havien cobrat els salaris i es van assabentar que el cap de colla sí havia rebut els diners per part de l’empresa contractant.
Fonts properes al cas van indicar que a les petites empreses que se subcontracten a les obres el funcionament és d’aquest estil. L’empresa gran paga al responsable la quantitat acordada. És el cap de colla l’encarregat d’abonar els sous, de pagar proveïdors i de la resta d’abonaments. L’agressió, segons les mateixes fonts, és fruit de la tensió que s’està vivint els últims mesos en el ram del totxo. La falta de feina ha derivat, d’una banda, en el fet que les grans empreses hagin reduït molt el personal, i quan han de fer una obra d’una mínima envergadura han de subcontractar una bona part amb diferents empreses. D’altra banda, la falta de feina significa que els aspirants a ser subcontractats han de fer ofertes molt ajustades perquè hi ha molta més demanda que oferta. A vegades els diners que es cobren estan al límit de les despeses reals i qualsevol desviació pot significar un problema per al subcontractat.
Canvi de paradigma
Fonts d’una empresa constructora van afirmar que la situació per als treballadors del sector ha canviat tant en tan poc temps que a alguns obrers els està costant especialment. En quatre anys s’ha passat de sous que podien superar els sis mil o set mil euros mensuals, gràcies a la ingent quantitat d’hores extra, a salaris que es troben actualment entre els 1.200 i els 1.300 euros. Les mateixes fonts assenyalen que hi ha casos en què un treballador especialitzat del sector està guanyant cinc cops menys que fa uns anys. Aquesta realitat és encara més dura en els casos en què es van agafar compromisos econòmics importants, com hipoteques, préstecs per a cotxes o similars. Els salaris que ara es paguen a la construcció no són suficients en aquests casos ni per pagar les quotes de cada mes. En general s’ha passat de sous d’alta gamma a salaris de mera subsistència, segons les mateixes fonts. Un dels problemes amb el qual s’estan enfrontant els assalariats de les empreses petites és la por que en qualsevol moment es deixi de cobrar.
Al nivell de 1990
El nivell d’assalariats de la construcció es troba actualment en els índexs de fa 21 anys. Concretament el nombre de treballadors està en aquests moments lleugeríssimament per sobre dels quatre mil. Precisament aquesta era la xifra del 1990. Entre les dues dades s’ha produït un tobogan ascendent, que arribava a quantitats del 2005, amb pràcticament els 7.500 treballadors, i a partir de llavors va començar la corba descendent, amb l’esclat de la bombolla, que acabaria amb la pèrdua de la meitat dels llocs de treball.
UN PETIT EMPRESARI FUIG AMB LES PAGUES DELS OBRERS
El responsable d’una petita empresa de construcció va fugir del país després d’haver cobrat els treballs pels quals se l’havia subcontractat. Segons diferents fonts del sector, l’home va aprofitar que havia rebut els diners per marxar i no haver de pagar els sous als empleats. Els treballadors es troben desemparats en no saber qui s’haurà de fer càrrec dels diners que els deuen. Donen per suposat que l’empresari, d’origen forà, no tornarà a Andorra. Fonts del sector van indicar que la situació econòmica ha de portar a les empreses que subcontracten a tenir un major control sobre les subcontractades. La falta d’un fons de garantia sa- larial implica que les situacions d’impagament tenen molt difícil solució, especialment si els responsables marxen del Principat. El major control hauria de passar per la presentació cíclica de la documentació que demostri que s’està al dia dels pagaments als treballadors que estan a l’obra, així com que es compleixen amb les obligacions que se’n deriven, entre les quals els pagaments a la Seguretat Social. Les mateixes fonts han indicat que s’ha detectat algun cas en què la documentació justificativa ha resultat ser una falsificació dels rebuts de pagaments
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14822&Itemid=380
Suscribirse a:
Entradas (Atom)