jueves, 26 de agosto de 2010

Esqueixada de Bacallà

Ingredients:

Bacallà dessalat
Oli d’oliva verge
Tomàquet d’amanir
Pebrot vermell i verd cru
Ceba de Figueres
Olives negres 
 Esmicoleu el bacallà dessalat i ratlleu mig tomàquet per sobre (o talleu-lo a dauets).
Talleu a daus petits el pebrot vermell i el verd, així com la ceba.
Posem els dauets per sobre el bacallà esqueixat i ho barrejem bé.
Afegim les olives negres i un bon raig d’oli d’oliva.
I ja està llest!

Després d’elaborar l’esqueixada se l’han pogut endur cap a casa i ens la cruspirem per sopar! Els nens han gaudit d’allò més i han après un bon grapat de coses sobre els aliments que mengem cada dia!

Curso de Mossos d'Esquadra i Policies Locals


Amb aquest curs l'alumne podrà preparar al mateix temps la convocatòria d'oposició del cos de mossos d´esquadra, amb les de policia local dels ajuntaments de Catalunya que aquest interessat i havent d'acordar sempre amb els seus preparadors, el nombre de convocatòries que podrà preparar en un mateix any i la seva planificació.


Conèixer l'estructura de la Constitució Espanyola, així com els drets i deures dels ciutadans. Conèixer les diferents Administracions Públiques incloses en l'Administració general de l'estat. Estudiar el govern, la seva composició, òrgans i competències. Conèixer l'ordenament jurídic de l'Estat. Saber les competències de la Generalitat. Conèixer la Història de Catalunya i el seu art. Aprendre el marc geogràfic de l'àmbit soci lingüístic. Estudiar les funcions de la policia i seguretat vial. Conèixer les funcions com policia judicial. Conèixer el funcionament en matèria de seguretat. Saber el codi deontològic pel qual haurà de regir els seus actes.

Requisitos

Requisits a complir per L'alumne, segons ultima convocatòria per a poder presentar-se a policia local (En la data d'inscripció oficial):

- Ser espanyol.
- Tenir més de 18 anys i no arribar a tenir els 35 anys (variable segons l’ajuntament).
- No patir malaltia o defecte físic que impedeixi l'execució de les seves funcions.
- No estar inhabilitat penalment per a l'exercici de la Funció Pública.
- Estar en possessió del títol de graduat escolar, FP1 o equivalent.
- Estar en possessió dels permisos de conduir A2, B i BTP.
- Tenir una alçària mínima de 1,70 m. els homes i 1,60 m. les dones.
- No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari de l'Administració Pública.
- Signar un compromís per a dur armes.
- Acreditar el nivell B de Català.

Refranys. del bestiá i altres animals

Des que l'home (i la dona) fou obligat a deixar el paradís, i per tant, es veié en la necessitat d'aconseguir els aliments mitjançant el conreu de la terra, va trobar en els animals, que, amb el temps, molts d'ells esdevingueren domèstics, un puntal molt valuós, tant pel que fa a l'ajut en les tasques agrícoles, com per a l'obtenció directa de nodriments i altres productes de diversa utilitat.
Lògicament, aquesta antiquíssima i estreta relació home-bèstia, hauria de condicionar uns comportaments i unes formes de pensar, que es reflecteixen en els que s'esmenten a continuació.

  1. "Alguna cosa és" —digué en veure un ós el llebrer.
  2. A animal donat, no li posis pèros.
  3. A bèstia grossa, morral gros.
  4. A bou vell, esquella nova.
  5. A burra que criï, no li diguis arri.
  6. A burro vell, albarda nova.
  7. A ca gros no cal dir-li quisso.
  8. A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
  9. A casa de l’hortolà, sempre és més gras el marrà.
  10. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes.
  11. A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
  12. A cavall corredor, cabestre curt.
  13. A cavall donat, no li miris el dentat.
  14. A cavall menjador, cabestre curt.
  15. A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada.

Casteller

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. El fet casteller té més de doscents anys d'història, trobem referències ja al segle XVIII, i es va desenvolupar inicialment al Camp de Tarragona pujant posteriorment cap al Penedès, i s'ha estès durant el segle XX per tot Catalunya, especialment a partir dels anys 80.
Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituida per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.[1] Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles. Fuente: Viquipedia.
  


Cargols a la llauna

Ingredients
80-100 cargols bullits
oli d'oliva verge extra
sal
pebre vermell
conyac
1 tassa d'allioli
1 tassa de vinagreta
all i julivert

Elaboració

Per fer l'allioli, poseu els cargols en una planxa, saleu-los de manera abundant,
poseu-hi una mica de pebre vermell per sobre, mulleu-los amb el conyac, flamegeu-los i deixeu-los coure durant 3 minuts.

Per fer la picada, piqueu l'all i el julivert, poseu-los en un bol amb l'oli d'oliva i remeneu-ho bé.

I ja per acabar, emplateu els cargols, amaniu-los amb la picada d'all i julivert i amb la vinagreta, i serviu-los amb un bol d'allioli al costat.

Crema catalana


Ingredients:

6 ous
1 litre de llet fresca
10 grams de midó
150 grams de sucre
la pell d'una llimona
una branca de canyella
1.Per començar, s'ha de fer bullir la llet, juntament amb la pell de llimona i la canyella. Tot seguit, la deixarem refredar i la colarem.
2.A banda, separem els rovells de les clares. Dins d'una cassola, barregem els rovells amb el sucre, i ho remenem bé, fins que quedi ben espès i d'un color més clar.
3.Dins d'un got, hi posem el midó i el diluim amb una mica de llet, tot afegint-lo als rovells barrejats amb sucre. Un cop fet això ho posem tot junt amb la llet i ho portem a ebullició, a foc molt suau i sense parar de remenar. Heu de vigilar que no bulli del tot, perquè sinó els ous es tallarien.
4.Un cop fet això, ja ho podrem posar en cassoletes o recipients individuals, ho deixem refredar, i au! llest per menjar (recomanació: si no teniu pala, per fer el sucre cremat com a decoració, sempre hi podeu espolvorejar una mica de canyella per sobre, que també queda la mar de bo)

Futbol Club Barcelona


El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona (Catalunya) fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, britànics i catalans encapçalats per Hans Gamper. A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,[cal citació] el Barça no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 176.000 socis, fet que el converteix en el segon club de futbol amb més socis del món,després del Benfica i seguit pel Bayern de Munich. Segons el rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), és el millor club del món des de 1991, data en què aquest organisme començà a recollir estadístiques.

L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre altres: 20 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 9 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 3 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 1 Mundial de Clubs. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees, l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Lliga de Campions en un mateix any) la temporada 2008-2009 i el primer i únic equip de la història que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres internacionals i tres estatals).

Un fet que el fa únic al món és el de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma més de 305 títols oficials nacionals i més de 100 títols oficials internacionals, incloent un total de 31 Copes de Europa, 76 Lligues i 81 Copes del Rei, tot sumant més de 412 títols oficials professionals.

A més de les cinc seccions professionals, el club també té 9 seccions amateurs en d'altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, beisbol, voleibol, voleibol (femení), rugbi i bàsquet amb cadira de rodes.

L'equip filial de l'equip de futbol és el Barcelona Atlètic i alhora compta amb diversos equips amateurs a les categories juvenils, així com equips de formació en diverses categories i en la majoria de les especialitats esportives, per tal de nodrir els primers equips amb el major nombre de jugadors del planter.

Una altra de les característiques singulars que fan que el Barça sigui considerat per molts dels seus seguidors "més que un club" és el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món.[6] Tot plegat coordinat i realitzat mitjançant la Fundació del Futbol Club Barcelona, òrgan que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.

L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, amb una capacitat per 98.772 espectadors.[1] Els seus seguidors són coneguts com a culers i el número de penyes repartides per tot el món era el 2009 de 1.888.Tot plegat fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

Font: viquipedia