Refranys. del bestiá i altres animals

Des que l'home (i la dona) fou obligat a deixar el paradís, i per tant, es veié en la necessitat d'aconseguir els aliments mitjançant el conreu de la terra, va trobar en els animals, que, amb el temps, molts d'ells esdevingueren domèstics, un puntal molt valuós, tant pel que fa a l'ajut en les tasques agrícoles, com per a l'obtenció directa de nodriments i altres productes de diversa utilitat.
Lògicament, aquesta antiquíssima i estreta relació home-bèstia, hauria de condicionar uns comportaments i unes formes de pensar, que es reflecteixen en els que s'esmenten a continuació.

---

1. "Alguna cosa és" —digué en veure un ós el llebrer.
2. A animal donat, no li posis pèros.
3. A bèstia grossa, morral gros.
4. A bou vell, esquella nova.
5. A burra que criï, no li diguis arri.
6. A burro vell, albarda nova.
7. A ca gros no cal dir-li quisso.
8. A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
9. A casa de l’hortolà, sempre és més gras el marrà.
10. A casa de llebrers, no hi busquis engrunes.
11. A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
12. A cavall corredor, cabestre curt.
13. A cavall donat, no li miris el dentat.
14. A cavall menjador, cabestre curt.
15. A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada.

Refranys de nostra casa. del pagés

Els nostres refranys generalment donen consells a la gent dedicada al conreu de la terra, i d'altres fan referència a l'ambient que l'envolta i els seus fruïts.
El bestiar és una cosa molt estretament relacionada amb el pagès, però degut a l'extensió del tema, se'n fa un capítol apart.

---

1. A dies llargs, llargs treballs.
2. A gran sequera, gran mullada.
3. A la dona i la cabra, corda llarga.
4. A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
5. A vinya vella, amo nou.
6. Aigua de març, herba als sembrats.
7. Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar.
8. Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!
9. Al bou vell, muda-li el pessebre i se’n farà la pell.
10. Al cul del sac es troben les engrunes.
11. Al mal segador la palla li fa destorb.
12. Al pagès doneu-li cols.
13. Al porc i al meló, calor.
14. Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de casa.
15. Als porcs més lletjos, els millors aglans.

Fuente: http://www.tinet.cat/~jpv/

Refranys de nostra terra

LA FEINA, ELS DINERS I EL PODER

Aquests tres conceptes són gairebé inseparables, perquè quan se n'anomena un, els altres dos quasi sempre hi són presents tàcitament perquè, de manera recíproca, els uns són conseqüència dels altres.
El refranyer català sovint fa referència a normes de conducta en els tractes comercials i qüestions laborals, critica durament el malfeiner i els abusos del diner i el poder.

---

1. A bon mercat ixen diners i a bon lloguer, feiners.
2. A bon mercat vendràs doblat.
3. A bons ocis, mals negocis.
4. A cadascú el que sia seu i l'encens per Déu.
5. A cadascú el que sigui seu... i robar el que es pugui.
6. A casa del paleta mai la feina no està feta.
7. A casa del paleta, cent goteres a la teulada.
8. A casa no hi porten res.
9. A comptes vells, fulles noves.
10. A darrera del taulell val més el jove que el vell.
11. A diners pagats, braços cansats.
12. A diners pagats, braços trencats.
13. A fira, qui res no porta, res no tira.
14. A gran senyor, doble honor.
15. A l'església per resar, a la plaça per tractar.                                                                                                                                                                                                                                                                                Fuente:  http://www.tinet.cat/~jpv/